dimecres, 27 de desembre de 2006

BENS, PERÒ NEGRES



Immersos en la dosi anual de nadalitat, fins i tot als que som proaquestesfestes hi ha un moment o altre que ens passa pel cap d'anar a fer una volteta vestits d'unicorn, de repartidor o de be negre, lluny dels marges racionals d’un camí que vaig fent sol.

El vers i mig títol de l'apunt són d'una cançó discreta però amb un dels millors vídeos nostrats dels darrers anys. És un regal. I santes pasqües.

[O no, un altre salt possible, us proposo encara. A un dels meus blocs predilectes d'ara, que amb el mateix empatx escriu millor que jo això i més: Tota aquesta canalla que avui voltaven xisclant la nostra taula de Sant Esteve, arrossegant els presents del cagatió amb tot el seu potencial atabalador, encara son per a mi una dimensió desconeguda. Ells, com els gossos, oloren la por, la meua por, i per sort em tracten talment com si fos un moble. Aquell moble sèrio de sempre, que a les festes endrapa com una lladre i que parla de coses enrevessades amb les senyores dels cabells blancs, aquelles que sí que els saben esclafar les galtes amb petonassos i dedicar una mà de rialles i de vocabulari a l’alçada del seu enteniment. (...)]

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió