diumenge, 24 de desembre de 2006

HOLA I ADÉU, ILC



Amb l'endreça general de papers que un canvi de feina comporta, em trobo a les mans l'esborrany de les respostes per a una entrevista que em feien a E-noticies uns mesos després de començar a exercir com a director de la Institució de les Lletres Catalanes. Han passat dos anys, però en rellegir-ho diria que era un bon resum del que pensava, no pas tan allunyat com em temia del que va anar venint després. I penso que penjar-ho ara al Flux pot ser una manera de deixar-ne constància i alhora dir adéu des d'aquí a la ILC, amb les maletes ja obertes al que haurà de venir. Parlo fa dos anys, doncs...

Què pot fer vostè per la literatura catalana?
D’entrada, el mateix que centenars de col·legues: escriure, llegir i divulgar. Ara, a més, com a director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) espero aportar-hi energia i il·lusió, i l’experiència i la suma dels punts de vista com autor, professor, promotor de revistes i de pàgines web, traductor, col·laborador als mitjans de comunicació... Vull activar i fer més visible la ILC per, d’aquesta manera, ajudar a activar i fer més visible la literatura catalana.

I com està de salut la literatura catalana?
S’ha d’anar amb compte amb aquesta imatge de la salut aplicada a la nostra literatura: jo no crec que hi hagi malaltia. La literatura que s’escriu en català té una diversitat, una profunditat i una qualitat molt superior al ressò i al reconeixement públic que obté.

Ara està a l’altra banda de la barrera, fins ara es dedicava a escriure, ara li tocarà gestionar...
No m’importa: sóc dels que crec que la vida és llarga i que està bé fer-hi diferents papers (que tampoc no són incompatibles: no penso pas deixar d’escriure). També era en part feina de gestió la del portal Lletra, a la UOC, i n’estic més que satisfet. D’altra banda, els càrrecs de confiança com aquest meu d’ara tenen bitllet d’anada i tornada, això no s’ha d’oblidar mai!

Què li va fer dir que sí a la proposta de dirigir la ILC?
Per una banda, la confiança de la consellera Caterina Mieras i la secretària general del Departament de Cultura, Gemma Sendra, i el seu compromís ferm a millorar les condicions objectives de la ILC. D’altra banda, la Institució en si: considero un honor vincular el meu nom al dels meus predecessors, del 1937 ençà.

CiU va congelar el pressupost durant set anys...
I nosaltres l’hem descongelat. Però ara no es tracta d’explicar històries de bons i dolents. No tot és un problema de recursos. A tothom li dic el mateix: el primer balanç, d’aquí a un any. Amb el suport del Departament, amb més pressupost, amb l’Any del Llibre... no tindré excuses per no haver dinamitzat i rellançat la Institució.

Quan parla de doblar els ajuts a la creació es refereix a la quantitat econòmica o al nombre d’ajuts?
A la quantitat total dedicada als ajuts: el nombre d’ajuts atorgats suposo que també augmentarà, però més modestament. Es tracta d’augmentar la dotació màxima i la mínima, i així fer-los atractius tant als noms consolidats com als nous autors, deixant de banda les propines.

I quins són els criteris per a atorgar ajuts a una cosa tan etèria com la creació?
Qui ho demana (el currículum literari), per a què ho demana (el projecte en concret) i com apunta (un tast de l’obra). A partir d’aquí, una comissió (diferent cada any) s’arrisca, escull entre totes les propostes rebudes. Però és que es tracta d’això: són ajuts a projectes, no premis a obra escrita ni a trajectòries. Crec que una de les funcions de les institucions públiques és assumir un risc que en una empresa privada (una editorial) fóra molt més complicat de justificar. Arriscar, apostar, per tal de fer néixer textos que ens faci il·lusió veure publicats algun dia, textos i autors que podrem ajudar a difondre...

8 de desembre de 2004

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió