EL QUE SÍ SAP EL QUÈ



Deixa anar les frases admonitòries aclucant imperceptiblement els ulls, després alça una mica les celles i se subratlla amb mig segon de més de pausa. Potser espera que li fem un monument, amb una flama cremant en homenatge fins a la fi dels temps. No quedaria pas malament: a la Gran Via amb Llúria, per exemple, encimbellat mirant per sempre els embussos damunt d'angelets rovinosos i peixos de pedra pàl·lida, perquè els coloms puguin passar a deixar-li el seu present admirat, abrasiu. A ell que sí que sap.