IDEES NOVES SOBRE LA LECTURA

Amb el fons modernista bigarrat de la sala noble del palau Maricel de Sitges, Òscar Pujol va inaugurar dies enrere el segon Seminari sobre patrimoni literari i territori deixant-hi anar una càrrega de profunditat potent, lenta, tranquil·la: “Jo crec que aquí llegim massa”. L’aquí era òbviament el nostre primer món occidental, en contraposició a l’Índia tan propera a l’autor del diccionari sànscrit-català, però la provocació resulta igualment efectiva.

En contraposició a l’aparent bonesa (i, doncs, a la necessitat) del foment de la lectura com a idea prístina, com apriorisme indiscutible i sense esquerdes, Pujol ens obliga a fer-nos algunes preguntes prèvies. ¿I si resultés que la lectura té més a veure amb conceptes com la intensitat o l’aprofundiment (amb el silenci, amb la discreció) que no amb l’acceleració i la velocitat, amb l’acumulació i l’exhibicionisme tan nostrats? ¿Com es promou, això? ¿Estem segurs que la lectura és un bé per a tots i que la insistència en els seus beneficis entre aquells que no hi mostren interès té algun sentit fora de la neteja de la consciència institucional? ¿I si més que anar a empaitar es tractés de deixar venir? ¿No hauríem d’avaluar les estratègies publicitàries i resultadistes emprades fins ara i descartar-les si no són eficaces per molt que la inèrcia ens hi torni a portar? ¿I voleu dir que no hauríem de ser més clars, tots plegats, en la distinció entre promoció de la lectura i promoció del llibre, una honorable (i molt potent) indústria que pot tenir a veure o no amb la cultura i altres nobles fins de prioritat social)?

Contra el mite dels països on “sí que es llegeix”, potser cal anar aclarint que el que hi ha són països on la minoria lectora és més àmplia, més forta, té més tradició i més visibilitat, països on les infrastructures per a la lectura (escoles i biblioteques, sí, però també salaris, jornada laboral o vivenda) faciliten més que en d’altres el fet que els ciutadans llegim en el sentit dens, intens en què se suposa que parlem. Perquè en el sentit literal i més vulgar del terme, la veritat és que avui en dia no parem de llegir, els nostres ulls mai no havien estat tan castigats. Però potser es tracta d’anar una mica més enllà (més endins) dels ulls.

                                                   Publicat a El Periódico (Èxit), 23-XI-06

[Alguns blocs de lectors i lectura: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8...]