divendres, 8 de setembre del 2006

QUARTS DE












Cansat, em trec les ulleres i em frego fort els ulls i els obro i miro a dos pams la resina aquesta de la taula que sembla fusta amb un color com de fusta i els fulls escampats de sobte es van buidant, són formes, formes blanques i prou, i el bolígraf i els retoladors bastons de colors diferents formant no sé quin signe sota la llum com un esclat del bulb fluorescent, el meu sol de final de jornada, i sento com un avís

no só més que la llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L'univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen
...

en la veu d'Enric Casasses i de fons "Knockin' on heaven's door", vessant de la meva porta oberta.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.