CIMENT
Ja hi ha una cosa en què catalans i valencians tornem a estar agermanats: la desgràcia urbanística. Que no és de cap color polític: el gris del ciment i el formigó tot ho iguala. Riuran, els nostres néts, quan els ho vulguem explicar! Anant amb tren per la costa, no sé no cantar-me aquesta vella joia...
dimecres, 5 de juliol del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.