ODISSEU



Posar la clau al pany, fer-la girar amunt fins notar que topa i afegir-hi la mica de pressió que mou el mecanisme, empènyer la porta i retrobar-ne el pes exacte, el so lleu de les frontisses i el fregadís de la barra de baix damunt del parquet, dir hola, sóc jo, i quan la gran fulla de fusta depassa les onze adonar-te que alguna cosa passa, que tot plegat és nou, que l'endemà se t'ha instal·lat a casa abans del que esperaves i ha pintat camins a les parets, que ha obert finestres als quadres, que ha convertit els mobles en cantonades. I a la mà dreta la clau s'esmicola i el clauer dringa, com si rigués.