EL QUE ÉS, ÉS

Llegeixo el diari escoltant ben fort "Wild wood" de Paul Weller, movent el peu a ritme, cantant amb ell

Don't let them get you down
Making you feel guilty about
Golden rain bring you riches
All the good things -- you deserve now...

S'ha dit (i hem repetit) que un dels trets (pesadets) del català i el catalanisme modern és l'obvietat. Jo no sé si no seria també el cas dels nord-americans o els francesos, si calgués una sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units sobre la unitat de la llengua parlada a Xicago i Alabama, o del de París per determinar si el títol dels professors de llengua valons, ginebrins i lionesos serveix per ensenyar la mateixa llengua. Per aquí encara anem així: el Tribunal Suprem espanyol ha reconegut aquesta setmana (com ja ho havien fet el Constitucional i una desena d'altres sentències anteriors) l'homologació dels títols de llengua valencians, balears i catalans. O sigui, que el que és, és. Però per poder-ho dir, en determinades qüestions (les del dir, precisament) per aquests verals cal anar contracorrent, cal recórrer als tribunals, cal creuar els dits i esperar anys i panys i, encara, haver d'aguantar les reaccions i els recursos del partit polític majoritari a Vila-real. Perquè, tal com escriu Salvador Enguix a La Vanguardia, la pilota és ara al camp del PP: "Si alienta el discurso anticatalanista, corre el peligro de alimentar a los blaveros y los ultraderechistas de Coalición Valenciana, lo que puede hacerle perder votos. Si echa tierra sobre el asunto significará que calla, y quien calla otorga y reconoce que el secesionismo lingüístico además de atentar contra la ciencia, o lo que es lo mismo, contra la inteligencia, es una estrategia que, año tras año, pierde en el terreno filológico, jurídico y, además, político." Tribunals, eleccions. Quin descans, i quina mandra. Tantes coses a què podríem dedicar-nos, si no haguéssim de demanar-nos permís per tenir permís, per cantar a l'ombra del sol, a la nostra part de l'ombra del sol de tots...