PROVISIONS

A molts relats de l’oest o del gran nord (a les cròniques de la conquesta dels pols, a les novel·les de London o Curwood) hi ha una escena més o menys inicial que sempre m’ha agradat: la de l’aprovisionament. Aquests darrers dies, de la llibreria a l’estanc, de la botiga de queviures a la de música, de la botiga d’esports a la papereria, jo també he anat preparant la meva expedició a les properes setmanes, el meu viatge circular a la gran ombra de l’avet i el castanyer. I no sé si hi ha moment millor, després de l'aprovisionament, que el del primer cafè, el primer Hoyo de Monterrey, el llapis amb la punta acabada de fer, el llibre amb l’embolcall acabat d’estripar i les vacances ajaçades als peus com un ca mansoi. Ni que sigui sense saber si al cafè hi podrem posar o no una mica d’estatut. Ja ho va escriure Adam Zagajewski a Houston, amb un diccionari bibliogràfic polonès obert al davant:

 És el teu país i el teu laconisme.
 La teva indiferència i la teva commoció.

 Tantes vides per a una sola pàtria.
 Tanta mort per a un sol diccionari.