ABANS D'ANAR-SE'N

Ahir, mentre esmorzava, vaig trobar aquest acudit de Forges que tot d'una em va fer tornar a les sortides de vacances amb totes les bosses i les maletes a la vorera, el pare mirant d'encabir-ho tot a l'R12 i nosaltres i la mare allà callats, més callats a mesura que anava pujant de volum la filípica del pare. Després, a mesura que ens vam anar fent grans, tot era igual però hi vam anar afegint somriures primer i un riure clar al final, fins fer-ne una més de les anècdotes familiars, un comodí per a sobretaules i situacions similars. I avui em tocarà a mi mirar de posar-ho tot no a l'R12 sinó a l'Astra Caravan.

(Hi ha un referent per a la descripció dels blogs que no es fa servir gaire: els blogs --bé, els blogs no, alguns blogs, el Flux segur-- no deixen de ser una mena de carpeta de retalls, o un calaix d'aquells en què anem desant no sabem gaire per a què coses diverses que ens fan gràcia, paraules i imatges i vincles que ens sabria greu veure anar-se'n en la riuada del dia a dia.)