PAÍS, PREMIS, LLOR

Si avui és diumenge, jo llegeixo Joan de Sagarra. I en una terraza macedònica explica, entre d'altres coses, l'anada a veure Les tres germanes de Txèkhov al TNC. M'hi fa gràcia un comentari que relaciona el teatre i el públic d'avui, mediatitzats per la televisió:

En la fila de atrás, unas señoras con abrigos de visón se excitan como gallinas a medida que aparecen los intérpretes, los pollos del drama. Los identifican con tal o cual personaje de un serial televisivo catalán, muy popular. La televisión se está cargando el teatro. Me ha gustado mucho Nora Navas en el personaje de Irina, la hermana pequeña: será una buena, una notable actriz. Y Ramon Madaula en el personaje del teniente coronel Vershinin. Madaula se está convirtiendo en un gran actor: es la primera vez que Vershinin me hace sonreír, y eso es bueno, bueno para Chéjov y bueno para el teatro. La traducción de Comadira es de una gran dignidad y se escucha –cuando se escucha– con agrado. No es un espectáculo redondo, pero sirve para tomar el pulso al teatro catalán y al TNC. Mi diagnóstico es positivo: todo es mejorable, pero vamos por el buen camino.

La menció del versionador em serveix per felicitar des d'aquí Narcís Comadira, que acaba d'obtenir amb pocs dies de diferència els premis Ciutat de Barcelona i Cavall Verd per la traducció al català dels Cants de Giacomo Leopardi, apareguda mesos enrere a Edicions 62. Comadira, qui com Sagarra honora la cultura d'aquest país. I Leopardi, qui també comença o acabava sovint parlant (com tants de nosaltres) del terra de sota els seus peus, de cendra i pedres i ressons i un llorer imaginat també per Lorenzo Lotto:

Pàtria meva, veig els murs i els arcs,
columnes, simulacres i les ermes
torres dels nostres avis,
però no veig la glòria,
no veig el llor i el ferro que pesava
sobre els pares antics. Ara, sense armes,
nu el teu front i nu el pit ens mostres.
(...)