ELS AMICS POETES DEL NOVEL·LISTA DE FICCIÓ

Si no llegiu l'Avui i/o no seguiu els articles de Miquel de Palol a "Diàleg" potser us haurà passat per alt l'excel·lent "Memorialisme i ficció", pretitulat (mai no se sap si per l'autor o per algú del diari) "A propòsit de les pírriques elegàncies de neonoucentistes frustrats", que l'autor de Grafomàquia comença dient:

"Per què els poetes, en algun punt de la seva trajectòria, habitualment avançat, s'embardissen a ordenar i posar en prosa discursiva l'espina dorsal dels records, a mirar enrere amb contingents registros d'ira, tendresa, complaença i renúncia, com és que s'hi acaben fent sang fins i tot aquells que entretant, al llarg dels anys, han tingut la precaució d'obrir i preparar-se el terreny esbossant dietaris, cosa per la qual sembla --i potser no és més que una convenció arbitrària-- que no cal un bagatge especial de vida i de literatura, però en canvi sí que sembla exigible a l'autor d'una obra de ficció amb històries personals i referències literàries, potser perquè la distància en el temps ofereix això i hi obliga, fent-ne autoexigència de gènere, vet aquí les primeres preguntes que un es fa davant del gènere memorialístic, i posant-se en la pell de l'autor no tan sols se les fa de forma més o menys retòrica, pensant de fer bonic en l'encapçalament per mirar de quedar bé davant dels qui li'n demanaran comptes, que es noti que hi ha pensat, que no es tira de cap a la piscina sense haver calibrat si l'aigua és freda i encara quanta n'hi ha i si de fet n'hi ha, no fos cas que sigui buida, sinó que se la fa de debò, pensant fins a quin fons haurà d'anar, si el material s'adiu amb l'expectativa."

Reprodueixo només, per no allargar-me, la primera frase, però diria que no traeixo l'esperit de l'article si hi veig un al·legat contra els poetes que en algun punt de la seva trajectòria s'embardissen en dietarismes. I jo, que conec la fidelitat de De Palol amb els seus amics, em pregunto què li deuen haver fet per obligar-lo a escriure aquest article l'envejat Valentí Puig de Bosc endins i Matèria obscura (aplegats a Porta incògnita), l'Àlex Susanna premiat per Quadern venecià o un Pere Rovira de qui acabo de rebre i m'empasso de gust el Diari sense dies. 1998-2003... Per què titlla el novel·lista de "pírrica" l'elegància dels tres poetes? Què hi veu de neonoucentistes? I com sap que estan frustrats?