REQUIESCAT

EL PRESENTADOR DE CINEFÒRUMS

L'última vegada que vaig veure Miquel Porter Moix va ser ara fa un any, durant una passejada electoral de Jordi Pujol pel barri de Sarrià. Estava molt malament, desmemoriat, envellit. Els dos homes, que es coneixien de l'època de la resistència cultural i política, es van saludar i van parlar una estona. A Jordi Pujol la imatge decrèpita de Porter també el va sorprendre i preocupar.
Porter, als anys seixanta i setanta, havia estat l'home enèrgic i espitat que donava cap a tot: a cantar, a presentar sessions de cinefòrum per tot Catalunya, a escriure crítiques de cine a Destino, a actuar de llibreter conscient des de la llibreria que el seu pare tenia al Portal de l'Àngel, prop del carrer de la Canuda, a fundar un petit museu del cine, a escriure llibres sobre el cinema soviètic o català... Gràcies a l'anomenat pla Maluquer i a Santiago Alcolea va entrar de professor al departament d'història de l'art der la facultat de filosofia i lletres, on va coincidir amb Alexandre Cirici, Ricard Salvat, Oriol Martorell, Pau Verrié i, en definitiva, amb un dels millors equips de professors que ha donat la universitat catalana en els últims anys. Era l'època de les escapades a Perpinyà per veure cine, on Miquel Porter també hi feia cap, de vegades com a organitzador de les sessions.
Va intervenir en política, va dirigir la línia cinematogràfica de la primera Generalitat i més tard va ser el rector de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada. Un dia el vaig sorprendre llegint un petit exemplar de la Bíblia. «Ho faig sempre que puc.» Era entre una pel·lícula i una altra. Treia temps per a tot.

Manuel Cuyàs, El Punt, 19/11/2004