"THESE FOOLISH THINGS"

Vaig prometre'm que no hi tornaria, però com que avui publiquen el suplement de cultura i coincidia que hi havia també el manifest de l'AELC i el text del preFòrum del PEN... he tornar a comprar l'Avui, per comptes de mirar-me'l per Internet. I n'hi ha per sucar-hi pa, de pena que fa tot plegat. A on van, com a diari? Quin país es pensen que salven? Qui hi tria els col·laboradors amb columna i els de les pàgines d'opinió? Com és que uns quants noms hi tenen barra lliure per rentar la roba interior barrejada amb neures i a més acabar sempre apedregant algú altre? Em sap greu per un grapat de signatures amigues, però el diari va agafant de fa mesos un aire trabucaire, de cosa emprenyada i a la deriva. I em sap encara més greu per la comparació amb La Vanguardia que vaig comprar ahir o El País que he comprat també avui... Al compacte, Stan Getz predica suavitat, fraseja pacientment, i em recorda que aquestes coses van i vénen, que mai no se sap a on serà ni què pensarà un (o un mitjà), d'aquí a uns anys, potser d'aquí a uns mesos.