HÉBERT, A CANVI

Em toca escriure a contracor un informe absurd (que a més no és pas el primer) sobre una antologia poètica traduïda que s'arrossega de fa anys. Per uns moments penso que potser estaria bé publicitar-ho, tot plegat (aquí, per exemple), amb pèls i senyals, però de fet tampoc no estic segur que valgui gaire la pena... Per treure'm el mal gust de tecla, prefereixo transcriure un poema breu d'algú que sí que s'ho val, Anne Hébert:

SOMMEIL

Un bol d'air noir
Bu les yeux fermés
Ta tête lourde
Sur mon épaule
La nuit se referme
Comme l'eau.