38 CENTÍMETRES

Com els humoristes, els cantants i els escriptors, un pescador no acaba de ser del tot sense algú altre a qui adreçar-se... Aquest bloc em fa ara d'espectador, d'oient, de lector, i puc explicar-hi, per exemple, que després d'unes quantes hores de buit, el Segre em va regalar ahir una magnífica truita comuna de trenta-vuit centímetres d'aquelles que alegren un retorn de vacances (sí, d'acord, l'Osasuna també hi va posar el seu granet de sorra).









Els pescadors són (amb els culers i, potser, els polítics derrotats i els escriptors en la llengua de l'Urgell) un dels gremis amb més bon repertori d'excuses per a un mal resultat: hi ha el temps que feia (massa fred, massa calorós), el volum d'aigua que baixa al riu (massa cabal, o massa poc), la temperatura de l'aigua i la seva nitidesa, el vent, la pluja, el moment de la temporada (massa al començament, massa cap al final), el dia de la setmana, el nombre d'altres pescadors, la quantitat de vegetació, els cormorans, el mal estat dels baixadors... Però tot, absolutament tot, ho arreglen trenta-vuit centímetres de truita. O una victòria fora de casa amb derrota dels de blanc. O la perspectiva de Sant Jordi. O guanyar unes eleccions. El que ja no sé és si estem preparats per a una possible combinació múltiple guanyadora: fins a on arribarà la magnitud del redreçament.