PROFETA

Una dona que crida al carrer. Bé, no crida: parla fort, prou fort perquè la sentin tots els que s’hi acosten. Es mou amunt i avall per la vorera en una línia de tres o quatre passes, amunt i avall. És jove, negra, va ben arreglada. Parla de Déu, del pecat, de la salvació, de Jesucrist, branda l’avantbraç amb vehemència. La gent se la mira i somriu, o ni se la miren, però tots la sentim abans d’arribar-hi. I mentre me n’allunyo jo penso en ella, no en Déu.