ALGÚ HA VIST LA MEVA BICICLETA?

Després de ser llançat per la Teresa i la Tina a l'infern dels que fan frases desafortunades i acudits fastigosos en pretesos homenatges inoportuns, contravinc la regla d'or de Cole Porter (no t'excusis, ni donis explicacions) per demanar a qui convingui disculpes per haver-me recordat de la Marçal (un dels millors poetes del poesia catalana de la segle XX) en un dia que em va ensenyar a recordar. El meu homenatge era per a ella, que essent una militant de pedra picada tenia prou sentit de l'humor per mesclar en un còctel d'onze paraules absurd, amfibologia, paralipsi i paral·lel, i encara aconseguir fer-te somriure. Ara que es veu que això dels "dies de" és un horror definitivament passat de moda, em sap greu pensar que no llegiré mai més a cap blog com cal ni un sol missatge electoral un dia d'eleccions, ni republicà el 14-A, ni sobre llibres el 23-A, ni del Fòrum el 9-M, ni de sant Joan el 24-J, ni sobre nacionalisme l'11-S, ni sobre l'altre nacionalisme el 12-O o el 20-N, ni de Nadal el 25-D, ni de Cap d'Any el 31-D, ni de Reis el 5-G, ni contra sant Valentí el 14-F, ni etcètera, etcètera.