VENTE A IRAK, PEPE

Primer van ser el president Bush i el seu gall dindi de plàstic. Ahir José María Aznar, que es deu avorrir els diumenges de canvi de govern regional. Avui Aleksander Kwasniewski, president de Polònia (i els catalans ja no podem dir que no va per nosaltres)... Es veu que ara, per Festes, baixar fent esses per les pistes de Vaqueira al voltant de la monarquia ja no toca, i el que s'estila és anar-se'n unes hores a l'Irac amb helicòpter a estirar les cames, alegrar la tropa, somriure a la càmera i amenaçar l'infidel. Posats a que et vinguin a aixecar la moral, si jo fos soldat de la Coalició m'estimaria més les guerres d'abans, quan com a mínim t'enviaven el Bing Crosby o la Marta Sánchez. Ara toca posar cara d'Alfredo Landa i saludar marcialment per entre segurates que sembla que imitin actors de sèrie B uns senyors que sembla que imitin els seus guinyols repetint consignes arnades que sembla que els hagin llogat a la consigna del ball de carnestoltes d'una acadèmia de salvapàtries equivocada de segle.