dilluns, 22 de desembre de 2003

DALLA, CONTE, DE GREGORI

Qui escolta cantants italians, ara, per aquí? S'ha arribat, sí, fins a Lucio Dalla (l'enorme Dalla, tan gran que ni la boca de la Belén no se l'acaba), però i enllà d'ell? Desembolico les Parole e canzoni del gran manitú, Paolo Conte, una joia doble (llibre i ví­deo) acabada d'estampar per Einaudi, i per celebrar-ho regiro els prestatges, em poso a l'aparell un disc vell de Francesco de Gregori i canto amb ell en la llengua de Conte i Dalla...

Cammino come un dissidente
Come un deragliato, come un disertore
Senza nemmeno un cappello
O un ombrello da aprire
Ho il cervello in manette
Dico cose già dette e vedo cose già viste
I simpatici mi stanno antipatici
I comici mi rendono triste
Mi fa paura il silenzio
Ma non sopporto il rumore...

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió