dimecres, 19 de novembre de 2003

DÈNEU

La meva àvia valenciana, del dinou en deia dèneu. Si ho busques al diccionari groc, com a molt hi surt denou, però no dènou, ni dèneu, ni desanou: per a això, cal teclejar http://dcvb.iecat.net/ i anar de passeig virtual a una de les joies de la Xarxa: el Diccionari català-valencià-balear de mossèn Alcover i Francesc de Borja Moll, digitalitzat per gentilesa de l'IEC i l'Editorial Moll (i els governs d'Andorra, les Balears i Catalunya, més uns quants indis de l'Índia que es van passar dos anys picant-lo sencer). Avui que ens hem tornat pàries per als polítics valencians i ni a canvi de l'aigua de l'Ebre per regar els seus golfs no sabem fer-los seure a taula en nom de Ramon Llull, penso en la meva àvia, en els parents dedicats al calcer, en Vicent Andrés Estellés plorant en un recital a Barcelona, en Ovidi Montllor fent-me plorar recitant-lo, en Vicent Alonso que cada tres mesos repeteix el petit miracle de Caràcters, en les edicions d'Adrienne Rich, Zbigniew Herbert o Claes Andersson que Vicent Berenguer s'ha anat traient de la màniga i en la prosa asserenada d'Enric Sòria, potser el millor dietarista d'aquest país nostre trencat a trossos. Avui, dia dèneu, em convido al dialecte... Què som, altrament, tots plegats, enllà de variants d'un estàndard remot?

4 comentaris:

  1. Estic impactada amb aquest article. Acabe d'aterrar ací de rebot, buscant en internet com escriure "dèneu". "Dinou" o "denou" són per a alguns valencians com jo paraules realment estranyes. Està molt bé això de l'estàndar i cal tindre'l per a aclarir-nos tots, però no per això hem de menysprear els nostres dialectes i les nostres variants locals. Gràcies per aquesta entrada tant informativa i bonica.

    ResponElimina
  2. Ostres, Anònim, no saps la il·lusió que fa rebre un comentari com aquests tant de temps després. La veritat és que aquesta és una entrada una mica especial del bloc per a mi, també...

    ResponElimina
  3. Jo no sóc "anònim", supose que eixirà el meu nom en l'apunt i compartisc l'entusiasme i l'agraïment de l'"anònim", Com ell, he anat a parar al teu blog buscant l'"ortodòxia" de la paraula "dèneu", què, per cert, el meu corrector automàtic em subratlla en roig, com a incorrecta :-(.

    Al meu blog, complementari del programa de música que faig a Ràdio Klara (www.caminsdelamusica.net), a València, m'esforce en escriure de manera correcta el meu català apitxat i, prou sovint, em trobe (no, trobo...) amb dubtes per les raons "dialectals" pels quals he acabat al teu blog.
    Sincerament, crec que allà, al nord, hi ha massa "blaver quatribarrat" què és incapaç d'acceptar que, més enllà dels límits físics de Barcelona i de les ones de TV3, hi ha tot un món que existeix i, per cert, fa més gran la cultura i la llengua comunes. Dit siga tot amb el màxim respecte per als nostres co-parlants del nord del Sènia.
    Crec que podrien mirar una miqueta als nostres veïns de ponent i el seu Diccionari de la RAE, plagat d'americanismes, que ací ni sonen, però que s'admeten com a correctes...perquè ho són.

    Gràcies

    ResponElimina
  4. Mare meua! No vos entereu de res en Catalunya! En la Comunitat Valenciana lo normal és dir "dèneu"!!!

    Si no miràreu diccionaris catalans que a soles arrepleguen les paraules del català oriental en esència, no vos passaria açò! Els de l'Institut d'Estudis Catalans diguent sempre que parlem la mateixa llengua, pero a l'hora de la veritat ni arrepleguen les paraules del valencià, ni del valencià tortosí ni del lleidatà, i molt manco la nostra diferent gramàtica, encà que paradòxicament estiga majoritàriament arreplegá per l'AVL i reconeguda per l'IEC.

    Quin oix, de veres!!! Ixcà no fóra aixina, pero veig que existixen coses que no canvien mai. Per això mai acceptaré l'estàndart de l'Institut d'Estudis Catalans ni de l'AVL, perque no mos identifiquem els valencians en això que mos tracten d'impondre tant en el colege com en qualsevol atre puesto, cosa la qual no és sino un llenguage inventat que ni és valencià, ni català ni res, sino una imposició per a que desaparega lo que els valencians, tortosins i lleidatans parlem de veres.

    I no vingàu ara en rollos de que no escric o parle correctament, puix si sapiéreu de llingüística sabríeu que lo correcte o incorrecte en una llengua és relatiu al criteri llingüístic amprat, el qual alhora és absolutament subjectiu. És per això que tan lícit resulta escriure i parlar d'una manera com en conformitat en uns atres criteris igual de subjectius.

    Tot dialecte és part de la nostra cultura i identitat, i si el perdem, perdem part de la nostra cultura i identitat. Per això mateixa mai acceptarem els valencians que mos imponguen el català, i molt manco tenint en cónter que, tota la vida, des de que se té constància de l'existència del català, este ha segut considerat pels propis catalans un dialecte del provençal al qual els propis catalans li "díen" llemosí mentres paralelament li díen al valencià "valencià". Menuda manipulació la del catalanisme naixcut en el sigle XIX! I vosatros ni vos entereu de lo que passa ca vostra...

    Per cert, suponc que en este punt esteu pensant que sóc blaver; cosa més llunt de la realitat, puix a diferència dels blavers als quals respecte molt, pense que lo que se parla en Lleida, les terres de l'Ebro, la Comunitat Valenciana, la part oriental d'Aragó i Andorra se pot considerar dialectes diferents d'una mateixa llengua. Ara be, tamé considere que lo que parlem tots mosatros no és ni de llunt la mateixa llengua que lo que se parla en Barcelona, Girona, Tarragona oriental, Sur de França i les Balears. De fet, i sense anar més llunt, els valencians no entenem el mallorquí. Inclús m'han confessat varis mallorquins que als valencians no mos parlem en el seu mallorquí perque sino els valencians no els comprendríem, cosa que he pogut comprovar que és de veres. Molta manipulació es lo que existix per culpa del nacionalisme catalaniste, que recorda molt a lo que feen els nazis en els alemans...

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió