ESPERA *

Ho va dir Yeats. I jo,
de jove, m’hi delectava:
hi havia prou temps.

Amb els dits cremats, el cor
mustiat i un mal gust
a la boca el torno a llegir,

però sense creure-hi,
ja. ¿Quin consell
m’ha de dictar la retòrica

de la ploma? ¿Trenca miralls, mira
els fantasmes a la cara, prova
de caminar sense crosses

al caire de la tomba? Ara,
en les hores petites
de creença, l’única eloqüència

a dominar és la del
cap ajupit, la del genoll
doblegat, a l’espera, com al final

d’un hivern dur s’espera
que una sola flor s’obri
a l’arbre d’espines de la ment.

  R.S. Thomas, Between Here and Now (1981)
  versió de JS


* La meva aportació al Dia de la poesia catalana a Internet organitzat avui per lletrA i la UOC.