dijous, 29 de maig del 2008

VIDA ESTÀTICA

Amb la maleta oberta, a punt de marxa cap a una ciutat llunyana i estranya que ja ho és una mica menys (en alguna banda he escrit que el que m'agrada no és anar als llocs, és tornar-hi), m'alegra descobrir que Martín López-Vega ha reprès el seu bloc/antologia de traduccions de la millor poesia universal, ara sota el títol de Tsurezuregusa (títol d'una joia de la literatura japonesa del s. XIV). Apunteu-vos aquesta adreça. I, a punt de sortir corrents, em permeto pispar-li (corb també, de vegades) una joia ecfràstica per oferir-vos-la abans de perdre'm enmig del tumult del trànsit...











HABLANDO DE PINTURA

A menudo nos fijamos sólo en un par de detalles:
un racimo de uvas del siglo XVII
frescas y brillantes todavía,
quizás una horquilla de marfil,
o la madera de una cruz y unas gotas de sangre
y un enorme sufrimiento ya consumido.
El parqué brillante cruje.
Estamos en una ciudad extraña,
casi siempre en una ciudad extraña.
Un vigilante de pie bosteza.
Una rama de fresno se balancea tras la ventana.
Así nos absorbe la descripción de pinturas estáticas.
Los eruditos le consagran tomos enormes.
Pero estamos vivos,
llenos de pensamientos y recuerdos,
amor, remordimientos a veces,
y en ocasiones nos invade un cierto orgullo
si el futuro grita en nosotros
y su tumulto nos vuelve humanos
.

                                              Adam Zagajewski

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.