SUSPENDRE
Amb quin esforç la pomera sosté la poma, cada poma, des del petó de la tija. Que les paraules que diguis siguin aire o papallona, no l'ocell que si s'hi atura fa caure la fruita a terra.
dimecres, 24 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.