POLÍTICA O LITERATURA

Escolto col·legues que parlen del què i el com d'escriure bé, plàcidament instal·lat al fons d'una sala conventual, i segueixo amb interès els diferents punts de vista sobre què fa bona una història segons guionistes, dramaturgs i narradors de pes, fins que arriba de no sé on, sense soroll de porta ni corns d'avís, una noia alta i prima, de gest elegant, amb mans perfectes i cabells foscos deixats anar per sota de les espatlles i s'asseu dues files més enllà, es treu amb gest melós l'abric i un jersei gruixut, decanta l'esquena i deixa la galta damunt dels tres dits centrals de la mà dreta. No goso voler que es giri, per no trencar l'estampa. Ja no sé qui parla ni de què. I em vénen al cap els primers versos d'un poema de W.B. Yeats, un poema de guerra i vida dels anys trenta que fa:

POLITICS

How can I, that girl standing there,
My attention fix
On Roman or on Russian
Or on Spanish politics?
Yet here's a travelled man that knows
What he talks about,
And there's a politician
That has read and thought,
And maybe what they say is true
Of war and war's alarms,
But O that I were young again
And held her in my arms!

I en la versió de Marià Villangómez (Quaderns Crema, 1983):

POLÍTICA

¿Com puc, havent-hi aqueixa noia aquí,
fixar la meva atenció
en la política romana
o russa o espanyola?
I amb tot hi ha un que ha viatjat
i que sap de què parla,
i també hi ha un polític
que ha llegit i ha pensat,
i potser és veritat allò que diuen
sobre la guerra i els temors de guerra,
però, ai!, si fos jove una altra volta
i la tingués a ella entre els meus braços!