dissabte, 23 d’abril de 2005

SIGNES? SIGNES

N'hi ha que no signen mai i no veig que es queixin, ni que cap novel·lista amb avançaments milionaris surti a defensar-los o a reivindicar-los: traductors, assagistes, poetes...

Regiro En altres coses buscant-hi un poema per sant Jordi i el trobo, és clar: sempre acabem trobant allò que busquem (encara que no ho sembli, aquesta frase és una aportació a l'altra "polèmica" de la setmana, la del català i el castellà a Frankfurt):

S I G N E S

El gat fa piruetes sobre l'herba
i són frases sagrades que s'esborren
mentre me les escolto, analfabet.
Els arbres i els camins fan d'escenari:
saltem i contenim el verb, som ràfegues
d'ensenyaments obscurs, bèsties amb fe.

JS

(Recomanacions? Les sis de Biel Mesquida, per exemple. O aquestes dues-centes, acompanyades d'un bon tou d'activitats diverses.)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.