D'UN RECITAL

On va aquella vela blanca,
perduda en l'abisme blau?
On fugen les orenelles
sobre les ones volant?
Ah! Damunt aquesta platja
jo sempre, sempre romanc:
i aquesta terra és tan curta!...
i el món és tan ample, tan gran!...
Perdona, pàtria, perdona:
mes, per veure i corre'espai,
lluny de tes costes sagrades
voldria fugir volant!

          Miquel Costa i Llobera