diumenge, 24 d’octubre de 2004

MALAMENTS



Falta una estona per a les deu, i ens fan passar per una porta diferent d'aquesta altra on tres persones s'esperen, dretes, davant de la paret de vidre transparent. Mentre bado amb la boca oberta davant de la magnífica biblioteca (que em fa pensar en coses que havia vist ple d'enveja nord enllà, on diuen que la gent és noble i lliure i etcètera) i em presenten la directora, a la cua de fora ja hi ha set o vuit persones. Pregunto què hi fan, i em respon amb naturalitat que s'esperen que obri la biblioteca. Un dia entre setmana de matí? Es veu que sí, i que els dissabtes hi ha molta més gent. Una biblioteca pública en ús és una mena de fantasia de civisme: tot hi respira una naturalitat que gairebé incomoda, de tan acostumats com estem a la resta i al neguit. Però potser resulta, si som capaços de tenir gent fent cua per entrar en una biblioteca, que no anem tan malament...

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.