PARADOXES LUL·LIANES

Que et sàpiga greu el que algú de qui et sents a prop fa contra un personatge menyspreable. Que s'ofengui tant l'ofensor. Que tanta gent opini i tan pocs expliquin. Que els xacals més mandrosos somriguin en silenci, apartats del festí, i en fer-ho ara semblin discrets, gairebé intel·ligents.

No sé si hi ha res a fer. Potser rellegir el que fa més de cent anys escrivia Jacint Verdaguer en una de les seves extraordinàries "Perles del Llibre d'Amic e Amat", i a veure si algú és capaç d'aplicar-ho:

–Digues, amic –digué l'Estimat–;
desitges tu que dobli tes langors?
–Sí –respongué l'Amic, enamorat–:
sí, mes abans doblau-me les amors.