dimarts, 18 de maig de 2004

CONTRA EL FÒRUM?

Va posem-nos de peus a l'esbarzer... Després de la pluja lenta de brometes i criticisme més i menys acadèmic, dels apunts de demagògia i la conya diversa, avui he anat per primera vegada al Fòrum a l'obertura d'un dels "Diàlegs", hores abans de veure CSI però ja armat amb un arsenal de detectors de brins de banalitat, petges de parctematisme o epitelials de buidor. I m'hi he trobat un Conseller en Cap que donava la benvinguda en la meva llengua al meu país a algun centenar d'escriptors de tot el món, amb una presidenta del PEN Català que parlava de la llengua com a element constitutiu de la identitat, amb un txec president del PEN Internacional que va ser expulsat pels comunistes del país que avui representa com a diplomàtic, amb un poeta i director del diàleg que ha obert la seva dissertació sobre la victòria moral dels exiliats damunt de totes les violències amb uns versos de "Bèlgica" i les ha clos amb el "Sí, puc fer-ho" d'Anna Akhmàtova, i, al final, la conferència que em temia protocolària de Salman Rushdie ha estat impressionant com feia temps que no m'impressionava un pessebre literari. Jo hi buscava tonteria de disseny, en tot plegat, i n'he sortit amb el cap ple d'històries per viure-hi, d'abusos, de noms, d'amenaces i renúncies, de manipulació, d'empresonament i de l'única tossuderia possible per als que escrivim, segons Saul Bellow i segons Rushdie i segons els que l'hem acabat aplaudint estona i més estona: obrir una mica més l'univers. Això i prou, però tot això. I ara no sé si queda gaire bé que ho expliqui, que no m'hi he avorrit ni m'hi he sentit enredat com a ciutadà. Potser val més que dissimuli?

0 comentaris:

Publica un comentari

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.