dissabte, 8 de novembre de 2003

PINACOTEQUES

La pinacoteca nacional com a tresor i botí, com a marca inequívoca de capitalitat (forta) i de poder (suposadament sensible). La pinacoteca, doncs, com a acte de violència. És clar que això deu ser un avenç respecte dels arcs de triomf i de les desfilades amb indígenes lligats de mans... Al Museu del Prado, un entén l'obsessió de l'Estat, amb l'arribada de la democràcia, per pinacotequitzar una mica més Madrid (a la moderna, sobretot), que no ho devia estar prou. I cal admetre'ls l'eficàcia: a la sensibilitat per la força i l'acumulació.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.