SI EM VAGA...

Viuré, si em vaga encar de viure,
supervivent d’un cant remot.

Viuré, amb la cella corrugada
contra les ires, contra el llot.

Viuré dreçant-me com un jutge,
només mirant, sense dir mot,

com la paret en el seu sòtol,
com una pedra en el seu clot.

      Josep Carner, Absència (1957)