dissabte, 24 de juny de 2017

ELS TRES TRETS

Jo no sé si a vostès també els passa, però de fa anys em costa cada vegada més trobar gent que escrigui amb criteri sobre poesia catalana, o poesia en català. No parlo de poetes parlant del que fan, sinó del que abans se'n deia crítics. De tant en tant, afortunadament, topes amb algú a qui no coneixies, o amb qui no comptaves, i has de treure el llapis de subratllar. El campaneter Pere Antoni Pons explica avui a l'Ara Llegim el seu criteri per saber que es troba davant de bons poemes, enmig del borbolleig permanent de novetats i traduccions i de gent que diu d'altres que ara per fi sí que sí. Tres trets, fa servir Pons com a bastó de medir: singularitat, consistència i precisió expressiva:

"Personalment, una brúixola m’orienta a través de la confusió poètica actual. Sé que estic davant d’un poema valuós si és singular, si té consistència com a artefacte verbal i si té precisió expressiva, tres qualitats aplicables a qualsevol tipus de poema, des del més hermètic fins al més assequible, des del més tradicional fins al més trencador."

Pons ho deixa escrit en l'obertura de la ressenya sobre L'ocell matiner i altres poemes de Ted Kooser (Gall Editor). La seva peça és tan recomanable com el llibre que llegeix, però val a dir que qui ara mateix escriu això no és del tot objectiu, en aquest cas. Valorin vostès mateixos la singularitat, la consistència i la precisió de l'article de Pere Antoni Pons. I no es perdin la poesia de Kooser.



1 comentari:

  1. Jo sé quan el que llegeixo m'agrada, i sé quan el que escric és bo. Però en darrer terme no sé explicar per què. El misteri és tan important en poesia com en amor.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió