EL CONCURS

"S’està desenvolupant a Espanya un concurs, una mena d’Operación Triunfo informal per veure qui la diu més grossa contra el 'procés' català; qui formula l’analogia més insultant, la desqualificació més recargolada, la metàfora més despectiva. Significativament, en aquest certamen hi despunten noms que figuraven ser d’esquerra, dirigents molt destacats del PSOE felipista. Per exemple, un Joaquín Leguina que, reconvertit en tertulià d’extrema dreta, deia fa un parell de setmanes sobre els independentistes catalans: 'La diferencia de ETA con esta situación es que aquellos mataban, y éstos todavía no'. Potser gelós del seu confrare, l’altre divendres qui va decidir postular-se a un premi d’aquest joc dels disbarats va ser Alfonso Guerra. En compareixença pública a Madrid, va explicar que 'la rebelión contra la ley o golpe de estado civil' engegat a Catalunya 'no es algo nuevo'; va comparar l’escenari actual amb el Sis d’Octubre i va concloure expressant el desig que 'ahora salga igual que en 1934', quan la República 'contestó muy bien' (...) Que Alfonso Guerra, militant socialista des de fa 53 anys i vicesecretari general del PSOE del 1979 al 1997, ignori o fingeixi desconèixer això és molt greu, perquè l’octubre de 1934 el principal impulsor de la 'protesta general contra el feixisme' a què va al·ludir Companys va ser... el PSOE. Aquest i la UGT (encapçalats per Francisco Largo Caballero i Indalecio Prieto) havien cridat a la vaga general revolucionària des de la mitjanit del 4 al 5 d’octubre —un dia i mig abans que la Generalitat mogués fitxa—, de manera que, el 6 al vespre, ja hi havia duríssims combats entre insurrectes i forces de l’ordre a Cantàbria, Biscaia, Guipúscoa i, sobretot, a Astúries. Qui sap si, sense aquests fets, Companys hauria restat en wait and see." [+]

 Joan B. Culla, "Ni memòria ni vergonya" (Ara, 14-XI-15)













MÉS
Cadascú per on l'enfila: segons Fernando Savater, al PSOE "Se han entregado al nacionalismo y a los pequeños reinos de taifa de las autonomías".