dimarts, 29 de setembre de 2015

SABER, I DESAPRENDRE

Et mires les notícies, penses en el que hem passat aquestes setmanes i en el que encara ens espera durant els propers mesos, i tanques la finestra i fas: "Val més tornar a Carner". Tornar-hi a desaprendre.













EL NOBLE DO
                                    A Ada S. Glickman

Puix m'heu lliurat, senyora, per amistat fidel,
un llibre de poemes del vell país del Cel,

me n'aniré, tot fent-ne girar les fulles grogues,
vora un estany, bessó del cel, cenyit de bogues:

allà seran els versos, al caire d'un safir,
fulloles i brotons moguts per un sospir.

Ara que ja mon cap és esquitxat de cendra,
encara vull saber i encara desaprendre.

Dir molt en un mig dir, seria mon afany.
I perquè passi un signe de mi damunt l'estany,

em bastarà un palet molt lleu, color de rosa
(on, tota amagadissa, l'eternitat es posa),

perquè em dibuixi un ròdol –a penes nat, perdut–
en l'aigua del silenci i de la solitud.

  Josep Carner

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió