diumenge, 27 de setembre de 2015

PARLAR A L'INREVÉS

Per als que de petits vam jugar a dir les coses a l'inrevés, després de més grans vam decidir dedicar-nos a llegir i a combinar paraules i, avui, encara creiem en la força i la dignitat dels mots ben aplegats contra la lògica dels poders que menteixen i manipulen sabent-ho però confiant que a la gent li serà igual, o que no ho sabran mai, o que no hi podran fer res, i potser també per preparar-nos per al que ha de venir, avui és un bon dia per llegir aquesta peça de Miquel Àngel Llauger, vicepresident a les Illes del PEN Català, i per reivindicar la figura condemnada d'Erri de Luca:


LA PARAULA CONTRÀRIA, PROCESSADA

Fins fa uns mesos, no havia llegit res d’Erri de Luca. Tampoc no és tan estrany: ja us havia dit en un altre article que no som un gran lector de narrativa. Ara, ja puc dir que n’he llegit dos llibres, triats per l’atzar de la disponibilitat: En el nom de la mare i Els peixos no tanquen els ulls, dues novel·les breus intensament líriques. Us en recomanaria la lectura sense cap reserva. Vaig voler llegir De Luca arran de la història del seu processament, acusat d’incitació a la violència, per unes declaracions a un diari digital. I si he volgut començar així aquest escrit és per tornar a mostrar aquest efecte curiós que tenen els atacs a la llibertat d’expressió: són, per a un autor o un llibre, una campanya de promoció que cap editorial no aconseguiria amb milers i milers d’euros. Don les gràcies, doncs, als magistrats italians que m’han conduït a aquesta descoberta literària.

La història del procés a De Luca té a veure amb les obres del tren d’alta velocitat que volen fer entre Torí i Lió. El projecte va topar des del començament amb una forta oposició per part de la població afectada. El rebuig al nou tren és especialment bel·ligerant a la Vall de Susa, al Piemont italià, i a la propera Vall d’Aosta, un dels nombrosos territoris de cruïlla europea, a migjorn de la massa imponent del Mont Blanc. La Vall d’Aosta gaudeix d’un estatut d’autonomia especial dins Itàlia, té una identitat cultural mig francesa i mig italiana, i és l’únic territori que concedeix una certa protecció a l’arpità o francoprovençal, una llengua d’uns 150.000 de parlants estesos en una àrea que també inclou Lió i Grenoble, a França, i Ginebra i Neuchâtel, a Suïssa. I perdonau la digressió lingüística, però són coses que a molts ens agraden. [+]

 Miquel Àngel Llauger, "La paraula contrària, processada" Ara, 18-IX-15 (aquí podeu llegir la resta de l'article)



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió