dijous, 16 de juliol de 2015

CLÀSSICS REPRESOS

Al lloc més destacat de l'aparador de Waterstones, una gran cadena de llibreries del Regne Unit, hi ha aquests dies un cartell, una pila d'exemplars i una pissarra que presenta la campanya "Redescobreix un clàssic", en la qual cada mes escullen i destaquen un títol de fons. M'hi aturo perquè l'escollit aquest juliol, amb el pingüí taronja a la coberta, és A Month in the Country, de J.L. Carr, una joia lleugera i punyent que recordo de Columna, on vam publicar la versió catalana de Víctor Obiols amb el jove protagonista arribant després de la guerra a un poblet de Yorkshire per restaurar-hi un fresc a l'església. El llibre és de 1980, però entenc que a Waterstones el considerin un clàssic: a mi no se me n'ha anat mai del cap. En castellà l'edità un temps després Pre-Textos. No el busqueu, però, a les llibreries.

Aquest "Redescobreix un clàssic" anglès podria ser també una magnífica oportunitat entre nosaltres perquè editors i institucions públiques anessin de la mà: un clàssic cada mes, reeditat per qui el tingui en catàleg i promogut i difós pel gremi o l'institut que toqui. Un clàssic al mes voldria dir dotze apostes segures a l'any! Jo veig la reedició catalana d'Un mes al camp ubicada com un guant, per exemple, a "El Cercle de Viena" o al catàleg de 1984 o del Club Editor (ja no l'imagino en canvi als segells catalans de Planeta).

Reprendre té més sentit que voltar en va, o que inventar la sopa d'all sense all i en tetrabrik. Anys enrere, l'exiliat Martí Soler ens explicava que la seva feina al mexicà Fondo de Cultura Económica era revisar l'immens catàleg i proposar-hi les reedicions. Reprendre: tornar al que ja s'ha fet ben fet, a paraules ja dites i llegides. Qui m'acompanya a Waterstones em demana per què torno a comprar A Month in the Country si ja el tinc. Llavors veig la citació del novel·lista canadenc Robertson Davies impresa en una de les parets de la llibreria, i somric: "Un llibre veritablement gran hauria de ser llegit a la joventut, rellegit en la maduresa i llavors, un cop més, en fer-te gran; com un bell edifici s'ha de veure de bon matí, al migdia i a la llum de la lluna".

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 15-VII-15
Versión en castellano






1 comentari:

  1. Hi ha molts clàssics que es converteixen en anticànons. Aquestes iniciatives són elogiables.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió