divendres, 5 de setembre de 2014

LLIBRES ALLÀ I AQUÍ











Qualsevol viatger una mica atent ha pogut constatar com moltes de les coses que el sorprenien o que trobava diferents als Estats Units, passats uns anys acaben arribant a Europa, i fins i tot a Espanya. Aquest procés s'ha accelerat extraordinàriament en les darreres dècades: el temps que triga una dinàmica d'allà a ser comuna entre nosaltres és cada cop més breu.

Per això, tot i que a casa mirem d'implantar amb els llibres el catch and release de la pesca (sense gaire èxit de moment, ho confesso), quan sóc als Estats Units no puc evitar anar de llibreries (a les llibreries que encara hi ha: el sector allà també ha retrocedit), com a lector però igualment com a ensumador de tendències. Perquè tot i que és cert, per exemple, que la dinàmica novetat-primer-més-cara-en-tapa-dura (i després, si funciona, en butxaca) no ha aconseguit implantar-se del tot aquí, altres coses sí que ens han acabat arribant. O ens arribaran. Parlo per exemple de l'espai i el protagonisme creixent de la secció Stationery (on es ven de tot menys llibres), parlo de la secció True Crime, parlo del gran espai dedicat a revistes i diaris (en un país sense quioscos), parlo de la secció d'Americana (en moltes llibreries barcelonines ja hi ha un apartat de llibres i guies sobre la ciutat). No estic segur que el salt de l'oceà sigui tan fàcil per a l'enorme apartat de religions, ni per al nivell cultural que fa que en una llibreria de cadena (la de Union Square glosada fa poc per José Luis García Martín al seu excel·lent blog, tot i que no mencionava l'aire condicionat polar de la cafeteria ni la cua per seure-hi), que al costat dels gatets de peluix i les revistes de cotxes hi hagi un apartat d'estudis literaris amb Barthes i Frazer, amb Eagleton i James, autors que a casa no trobaria junts ni en una llibreria especialitzada.

Tot plegat coses encara diferents i d'altres de ben semblants. Miro les cares i les mans dels lectors, com fullegen els llibres o passen els dits pel prestatge, amb el cap lleument inclinat, en un continent i a l'altre alhora. A la terra de Nod de les lletres.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 4-IX-14
Versión en castellano

2 comentaris:

  1. No et faig demanda pública de traducció d'aquest Stevenson meravellós perquè intuesc que arribarà, un dia o l'altre... I... oh, aquestes cançons! Si hi ha els meus estimats Lear i Nash i Graves! I aquestes M&M&M&M !!!

    ResponElimina
  2. La veritat és que quan faig algun viatge sí que miro d'entrar en alguna llibreria, si pot ser independent, i m'agrada comprar algun llibre i/o novel·la històrica que parli de la ciutat.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió