divendres, 4 de juliol de 2014

DE 25 A 710 EN 15 ANYS

Avui fa quinze anys que el guionista Enric Gomà va posar en marxa la llista de distribució alcarrer, on els més de set-cents receptors actuals (vam començar sent vint-i-cinc) fem alhora de corresponsals a la recerca atenta de frases remarcables sentides per places i platges i busos i escales. Per gentilesa de l'Enric (entrevistat avui sobre el tema al Núvol), reprodueixo un hit parade d'alcarrers d'aquests quinze anys, començant per un dels millors, el primer que vam rebre el 4 de juliol de 1999, quan encara pagàvem amb pessetes:


Sentit a la Rambla Catalunya de Barcelona (el vespre del 3 de juliol, enviat el 4), una dona diu:

—Jo no sóc marimandona, però reconec que m’agrada dirigir el cotarro perquè les coses vagin bé.


2000
El Piti Español va sentir en un carrer de la Floresta, un nen pregunta als pares:

—L'Esglèsia catòlica de qui és, de la Generalitat o de l'Ajuntament?


2001
El Ton Lleonart va enviar una pintada a la carretera de l'Arrabassada:

Yo amo a la Familia Real.


2002
La Gisela Pou va sentir a l'Hotel Astòria de València, la taula del costat hi ha set o vuit persones i una que exclama:

—¡Qué protocolo ni qué protocolo! ¿Tú desde cuándo has visto al embajador bailando una rumba?


2003
L’Eugeni Bofill va sentir en un bar de Madrid:

—¿Qué le pongo?
—Una coca-cola.
—Catalán tenía que ser.


2004
El Jordi Punti ha vist a Niedernhausen, una ciutat a prop de Frankfurt, una clínica dental que es diu:

AL DENTE


2005
El Josep Maria Dutrèn va sentir a l’Abacus del carrer Balmes de Barcelona:

Un client va demanar:
—El Germinal de Zola?
I la dependenta va preguntar:
—Sap l’autor?


2006
L’Alexandre Lloreda va sentit al carrer Joan Sebastià Bach, tres nois xerren dels estudis mentre passegen.

—Lo malo de suspender es que en mi familia todos me van a mirar por encima del hombro.
—Pasa de tu familia. Todo el mundo tiene derecho a suspender.


2007
La Mar Cortes va sentir a un restaurant del carrer de Sants, a Barcelona.

Un home, d’uns cinquanta anys, dina amb tres senyors d’edat similar i explica:
—Yo quiero a mis dos hijas igual, a la Alba y a la otra.


2008
A la Casa del Llibre del Passeig de Gràcia, a Barcelona:

CLIENT: Que tenen algun llibre sobre el cop d’estat del 23 de febrer?
DEPENDENTA: No es un tema que tratemos.


2009
El Jordi Boixadós va enviar aquest alcarrer dit per un taxista:

—Hace un frío de Matusalén.


2010
El Lluís Arcarazo va sentir a la manifestació del 18 de juliol en contra de l’extensió de la jubilació, a la plaça Universitat de Barcelona. Els manifestants tenen una mitjana d’edat tan alta que un home comenta:

—Això sembla un concert de Supertramp.


2011
La Núria Mañé va sentir davant la porta tancada d’una escola de Vilanova i la Geltrú, una senyora d’uns 65 anys que diu a una altra:

—Avui triguen més a obrir perque hi ha algunes classes que han anat d’excursió al Servicaixa.


2012
L’Abdó Brichs va sentir al Cafè del Centre, a la plaça de l’Àngel de Sabadell, que parlen sobre pessebres:

—El Papa, el tema del caganer no el deu saber.


2013
La Caterina Balcells va sentir en una perruqueria del carrer Guillem Tell de Barcelona una clienta que deia:

—¿Com se li acut a l’Urdangarin robar en institucions públiques? Hauria d’haver robat al Corte Inglés, que no dóna tan mala imatge.


2014
El Paco Mir va sentir a la Rambla de Barcelona, a la sortida del teatre Poliorama, on feien Bits del Tricicle. Una dona i una noia jove i una d’elles explica a un dels actors del Tricicle:

—L’he portada perquè conegui la cultura d’aquest pais!
—Ah, molt bé, ¿d’on és?
—De Castelldefels.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió