BUTXAQUES

A "Cómo aprendió Stevenson a escribir, de modo autodidacta", aplegat dins Escribir. Ensayos sobre literatura (Páginas de Espuma, 2013) i publicat originalment el 1887, Robert Louis Stevenson explica que de petit i de jove tenia fama de dropo, perquè els que l'envoltaven el veien sempre distret. Conta, però, que estava concentrat en l'única cosa que per a ell era important: aprendre a escriure. Per això duia sempre a la butxaca dos llibres: un per llegir i l'altre per escriure-hi, i quan caminava o seia o s'endormiscava tenia el cap permanentment ocupat buscant la manera d'explicar amb paraules allò que veia o pensava. Tot i que ja no sóc ni nen ni jove, en llegir aquest fragment he tingut la sensació que a l'armari les butxaques dels meus abrics somreien.