diumenge, 5 de gener de 2014

EL BESTIARI BARCELONÍ

Triangle Postals acaba de publicar en triple edició catalana, castellana (amb versions de Fernando Beltrán) i anglesa (amb versions de Mary Ann Newman) un Barcelona Bestiari que aplega poemes animalístics de Josep Carner i una tria d'imatges de bèsties escampades per tota la ciutat retratades per Pere Vivas.

El llibre té un esplèndid complement digital en forma de web participativa on es convida tothom a completar l'àlbum de representacions d'animals de la ciutat penjant a l'adreça www.barcelonabestiari.cat/ fotografies d'altres criatures que trobeu a les façanes, places, fonts o jardins de Barcelona.

Com que jo no faig fotos, deixo aquí la meva aportació a la iniciativa en forma del principi del pròleg (sobre bèsties i llibres, i sobre les bèsties als llibres de Carner) que vaig escriure per a Barcelona bestiari.















BÈSTIES, LLIBRES I CIUTAT

Ciutat i llibres són, per definició, entorns humans, però això no vol dir que la natura i les seves criatures no humanes en siguin absents. Reals o imaginaris, vius o “representats”, els animals comparteixen amb nosaltres els carrers, places i jardins urbans i les pàgines de molts llibres.

Bestiaris literaris
Fer servir les característiques físiques i els costums o el comportament dels animals per parlar sobre la conducta humana té una llarga tradició literària, que s’inicia amb les faules d’Isop a la Grècia del segle VII aC i que, passant pels bestiaris medievals i la fabulística del segle XVII (amb La Fontaine al capdavant), arriba fins a la literatura contemporània amb poetes com Apollinaire (que signà Le Bestiaire el 1911), novel·listes com George Orwell (autor de La rebel·lió dels animals, aparegut el 1945) o bona part de l’univers cinematogràfic d’un Walt Disney (que presentà Mickey Mouse l’any 1928).

Si ens referim específicament als bestiaris (denominació que vol dir “recull de bèsties”), el seu origen és medieval, però el gruix dels bestiaris literaris medievals, sovint il·lustrats, s’inspiren en un text comú anterior: l’anomenat Physiologus o Physiologos, un bestiari cristià antic escrit originalment en grec cap al segle III o IV i després traduït a moltes llengües europees. Als bestiaris medievals, com al Physiologus (atribuït durant molt de temps a sant Ambròs de Milà, un dels quatre primers Doctors de l’Església), el text sobre cada animal sol cloure’s amb una conclusió al·legòrica o didàctica, subratllant així la funció moralitzant del text o la voluntat de mostrar la diversitat i l’abast de les meravelles de la Creació.

En català, Ramon Llull fou el primer a sumar-se en aquesta tradició literària amb el seu Llibre de les bèsties ―inclòs al Fèlix o Llibre de meravelles (escrit a París entre 1287 i 1289)―, on Na Renard (la guineu) maquina per aconseguir el poder a la cort al preu que calgui. Després de Llull, val la pena destacar en la literatura catalana llibres com Els ocells amics, de Josep M. de Sagarra (1922), el Bestiari de Pere Quart (1937) i l’altre Bestiari de Josep Carner (1963) i obres d’altres autors com Apel·les Mestres o Prudenci Bertrana. (...)

 J. Subirana, "Bèsties, llibres i ciutat", pròleg a Barcelona Bestiari (Triangle Postals, 2013)

1 comentari:

  1. M'agrada

    Per cert, el mussol que apareix en la imatge, a la nit fa l'ullet, però d'un temps ençà que per mi que té cataractes i no sembla que hi hagi ningú que en tingui cura.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió