TOTI

Si no vau veure el documental "Toti Soler. D'una manera silenciosa", presentat al festival In-Edit d'enguany i emès fa uns dies al programa Sputnik, ara el podeu recuperar aquí, i no us en penedireu. Hi surten, a més del protagonista i la seva filla, Jeanette (sí, Jeanette), Om, Jordi Sabatés, Pau Riba, Diego del Gastor, Bach, Ovidi Montllor, un Empordà omnipresent...

Com aperitiu de cap de setmana (què seria el cap de setmana, sense aperitius?), us deixo amb la guitarra de Toti Soler i la veu de Sílvia Pérez Cruz interpretant la "Cançó de suburbi" de Josep Maria de Sagarra (amb una variació menor, ai, a la darrera estrofa), datada l'estiu d'ara fa com qui diu cent anys, l'agost de 1917.





    CANÇÓ DE SUBURBI

    M'estimo l'horta escanyolida
    que de la fàbrica es ressent,
    i em plau voltar la meva vida
    d'aquest paisatge indiferent.

    I em plau l'estona virolada:
    gent d'amanida i berenar.
    Una donzella espitregada
    i una cançó que fa plorar.

    I l'home humil que a l'aire ensenya
    un front valent i un ull esclau,
    i va amb la gorra i l'espardenya
    i el farcellet i el vestit blau.

    Aquí jo veig que el món se m'obre
    fred i terrible com la mort.
    I és tan mesquina i és tan pobra
    la campaneta del meu cor!

    Dels llagoters fuig la corrua
    i en el meu rostre no hi ha vel
    i em puc mirar l'ànima nua
    sense cap mica de recel.

    Estimo l'horta desolada;
    el presseguer ensopit que es mor,
    i l'arengada platejada,
    porró de sang, tomàquet d'or.

    Jo vaig seguint la vostra dèria,
    homes estranys de bones dents,
    que tornareu a la misèria
    una miqueta més contents!

    Durin els mals, durin les penes,
    llàgrima, rosa, perla i bes.
    Duri aquest cor i aquestes venes,
    duri aquest ull que no veu res.

    Vestit encès que el goig estripa,
    dansa per mi! Home lleial,
    vine, fumem la nostra pipa
    damunt de l'herba virginal.

    Digue'm les vives meravelles
    del teu treball, del teu turment.
    Sota el concert de les estrelles
    anem fumant tranquil·lament.

       Josep M. de Sagarra