dimarts, 23 de juliol del 2013

TATXAR












COMPRAR UN MELÓ

«¿Que es pensen que no hi ha més que comprar un meló?
Ara vostès diran: "Vaja una gran cosa! S'agafen deu o dotze quartos i se'n pren un!"
Deixem-nos de bromes, que va formal.
Ningú es proposa comprar un meló dolent; lo fet és comprar un meló bo; i si no ho sabien, jo els ho dic; aquest és un assumpto sèrio.
Vostès posin-se sobre si, i contemplin-se una pila de melons. Veuran com hi va, la gent, a triar: tothom sospesa, ensuma, fa ganyotes, clava l'ungla, i els que s'emporten algun meló, ho fan amb lo dubte i la desconfiança estampats en la cara; prova evident de la dificultat d'encertar-ne un entre mil.
Reparin-ho: generalment aixís que en una casa de família s'enceta lo meló, o bé criden tots: carbassa! o bé criden: sopes!
¿Què vol dir, això? Que lo meló té una bondat efímera i que les seves qualitats distintives sols se manifesten a ulls molt experts.
Regla general: vagin a una casa d'aficionats a meló i quan los vegin menjar-lo, preguntin-los què tal és. "Aquest meló, menjat ahir, hauria estat riquíssim". O bé: "Aquest meló hauria d'estar un dia més a la planta".
Jo conec famílies de gent de bé que han despatxat criades entre altres motius perquè mai los compraven lo meló bo.
Com se coneix que no tenen idea de lo difícil que és ensopegar-los!
Jo que sé la influència del meló en certs aconteixements, m'horroriso sempre que passo per un puesto de melons, perquè hi veig mil disgustos.
No parlo dels mals de ventre que ocasionen, perquè, encara que són molts, no valen res comparats amb altres efectes que produeixen.
Mirin-se la química, la fotografia, l'electricitat: són avui dia grans dominis de la intel·ligència humana. Estudiades les seves lleis respectives, l'home les aplica amb tota seguritat.
Mes, ¿hi ha regla encara per a distingir lo meló bo del dolent?
Ai! En aquest terreno tot és miserable empirisme. [...]»

  Robert Robert, "Comprar un meló", a Un tros de paper (1865-1866),
  edició d'Enric Cassany (Empúries, 2004)


MÉS
"La fruita estival", el punt de vista de Josep Pla a El que hem menjat

3 comentaris:

  1. Fàcil, pes (com més pesent millor), aroma (si en fa massa cal dubtar), consistència (que no sigui tou) ... Signat: la jove d'en Ramon, que va vendre una pila de melons a la postguerra ;)

    ResponElimina
  2. Josep M. de Sagarra, «L’enigma» (La Publicitat, 3 de setembre de 1922), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 3.
    L'enigma de què parla Sagarra són els melons.

    ResponElimina
  3. Triar-lo al camp és prou fàcil, el pitjor és escollir de la pila que fa dies espera una víctima.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.