D'HISPÀNICA A ESPAÑA

Mai no m'hauria imaginat que el moderníssim viure en un món de marques anés a parar en el nostre cas a aquesta raconada sòrdida on la xuleria autista i l'insult a l'administrat es donen la mà, amb rerefons de toreros i rojigualdas.

Tal com apuntava ahir Martí Estruch, el que sobta no és l'estirabot particular (n'hi ha prou de treure el nas a Twitter de tant en tant) sinó per una banda, com deia ell, que el diplomàtic en questió hagi estat cessat, i per l'altra que un Estat suposadament obsedit a aprimar-se i estalviar i a quedar bé amb Europa hagi deixat en mans de hooligans d'aquest caire la batucada de Marca España. Chi sa, potser hi tingui alguna cosa a veure el ministre d'Exteriors del "No pisaré Gibraltar mientras no haya una bandera española".

Al final la millor actitud deurà ser la irònica. De la mà d'un dissenyador de primera, per exemple: