dilluns, 20 de maig de 2013

L'INNOMBRABLE









O INOMINÁVEL

Nunca
dos nossos lábios aproximaste
o ouvido; nunca
ao nosso ouvido encostaste os lábios;
és o silencio,
o duro espesso impenetrável
silêncio sem figura.
Escutamos, bebemos o silencio
Nas próprias mãos
E nada nos une
—nem sequer sabemos se tens nome.


 Eugénio de Andrade, Ofício de Paciência (1994)


L'INNOMBRABLE

Mai
als nostres llavis no vas acostar
l'orella; mai
a la nostra orella no vas apropar els llavis;
ets el silenci,
el dur espès impenetrable
silenci sense figura.
Escoltem, bevem el silenci
a les pròpies mans
i res no ens uneix
—ni tan sols no sabem si tens nom.

 Versió de JS

2 comentaris:

  1. Estàs traduint Andrade o és una visita puntual? jo justament vaig començar a aprendre portugès amb ell.. i a vegades encara hi torno. Una abraçada jaume!

    ResponElimina
  2. Avui és una visita puntual perquè em semblava que la coincidència del títol del poema i el comiat a un altre portuguès infinitament menys interessant s'ho mereixia, però algun dia m'agradaria molt ser capaç de traduir Andrade (a qui vaig descobrir i he après a estimar per culpa del Xuan Bello) de forma més o menys intensiva... Records, Pol!

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió