QUAN EM LLEGIU

Ja se sap que en general i agafats així a l'engròs el país i la seva cultura tenen més tirada a l'efusió sentimental o al discurs de penya que a l'argumentació extensa, diversa i discreta. Afortunadament, hi ha un sac d'excepcions. Ahir al vespre se'n va presentar una altra: els quaranta-set anys ja de poesia de Narcís Comadira triats i contrapuntats amb quaranta-set comentaris de lectors, professors i col·legues que parlen cadascun d'un poema, i tot plegat convertit en llibre a càrrec d'Edicions 62. Una prova d'estima i de crítica literària aplicada que només alguns superarien. Jo crec que Comadira n'és un. Feu un cop d'ull a Quan em llegiu.





















MÉS
Joaquim Armengol, "Celebrant Narcís Comadira, present, passat i futur" (Núvol, 30-I-13)
Josep M. Fonalleras, "Comadira" (El Punt Avui, 1-II-13)
Oriol Izquierdo, "No hi ha llimacs sense bava. Per a Narcís Comadira"
Lluís Llort, "Narcís Comadira i els seus amics" (El Punt Avui, 30-I-13)
Jordi Nopca, "Del mascle gironí al mascle que es confessa" (Ara, 30-I-13)
Vinyet Panyella, "El desordre i el seu antídot. A propòsit de 'Desordre' de Narcís Comadira"