dijous, 24 de gener de 2013

JOAN TRIADÚ, ENCARA

El dia que toqui fer-ho, no es podrà escriure la història cultural d’aquest país (o de la cultura del país, que ve a ser el mateix) durant la segona meitat del segle XX sense parlar de Joan Triadú. Ell va ser i continua sent un dels emblemes de la fe i la constància (per a alguns, la tossuderia) sense les quals tantes coses s’haurien perdut i tantes altres no haurien estat en la fosca dels anys de plom, els quaranta i els cinquanta, i encara en la mitja tenebra dels seixanta. Una fe i una constància a estones cegues, sempre tossudes, que molts crèiem (i voldríem) avui ja depassades i que darrerament, cada dia més, en llegir el diari o escoltar les notícies ens temem que no hagin de tornar a ser a la base de l’agenda politicocultural per als anys que s’acosten.

“Tot s’ha de fer com si fos l’última vegada”, deia Triadú. D’aquí el seu rigor i la seva famosa exigència, que era d’entrada autoexigència: una bona combinació per trencar el tòpic sovint associat al militantisme. Com també ajudaven a trencar tòpics, en el seu cas, que fos de fora de Barcelona, l’humilíssim origen familiar, l’interès per l’alta literatura i per la cultura popular, la suma de catalanisme abrandat i fervorosa lectura i difusió de la millor literatura internacional... Ell va ser a qui vaig sentir parlar per primera vegada de Proust, Faulkner o Carson McCullers, noms que després en algun cas no havia de tornar a sentir en tota la carrera. I en part és per ell que ara escric aquestes ratlles en català.

De tot això parla “Llegir com viure”, l’exposició acabada d’inaugurar al Palau Robert, al passeig de Gràcia, on s’estarà fins al 28 d’abril (després anirà a Vic, Sant Cugat, Granollers i l’Espluga de Francolí). L’han comissariada amb competència i estima Susanna Àlvarez i Joan-Josep Isern, que hi fan parlar Triadú a partir dels seus reculls d’articles, de les Memòries d’un segle d’or i de la correspondència... No li fan dir res que no hagués escrit. Per això ens conviden a llegir com ell va viure: amb atenció, amb il·lusió, amb constància. Encara, i per molts anys.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 23-I-13
Versión en castellano










MÉS
S. Àlvarez, J.J. Isern, "'Llegir com viure', un homenatge a Joan Triadú" (Núvol, 28-I-13)
Màrius Serra, "Sense Triadú no seríem aquí" (La Vanguardia, 19-I-13)
F l u x, "El senyor Triadú" (1-X-10)

1 comentari:

  1. Gràcies, Jaume!

    L'estima hi ha estat des de bon principi.

    SU

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió