dimecres, 19 de desembre de 2012

ADOREM MOLOC

Hi ha tragèdies que ens horroritzen en la distància (i, doncs, d'alguna manera també ens tranquil·litzen). D'altres se'ns asseuen a taula o al seient del costat al cotxe o a l'autobús i no hi ha manera d'allunyar-nos-en durant hores i més hores qu epassen a poc a poc, perquè són com una agulla clavada al cor bategant, tossut i animal, del dia a dia, del més ordinari i vital i familiar. Per què un altre jove? Per què tants innocents? Per què les escoles com a escenari repetit? Per què no una caserna, una església o alguna de les cinc mil fires d'armes que diu que se celebren anualment als Estats Units? Potser Moloc hi té alguna cosa a veure... El Carles em passa aquest enllaç a una magnífica peça (en anglès) sobre el carnatge de Newtown:

"Pocs crims són més durament prohibits a l'Antic Testament que el sacrifici al déu Moloc (vegeu Levític 18,21 ["No sacrifiquis cap fill teu cremant-lo en honor de Moloc: profanaries el nom del teu Déu. Jo sóc el Senyor"] i 20,1-5 ["Comunica això als israelites: Tothom, israelita o immigrant resident a Israel, que doni un fill seu en sacrifici en honor de Moloc, serà condemnat a mort"]). El sacrifici a què es refereix era el de criatures vives consumides en el foc de l'ofrena a Moloc. Des de llavors, l'adoració a Moloc ha estat el signe d'una cultura profundament degradada. Els antics romans van justificar la destrucció de Cartago apuntant que s'hi sacrificaven infants a Moloc [...]"

 Garry Wills, "Our Moloch" (NYR blog)


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió