TEMPESTA DE CORRESPONDÈNCIES

És curiós, el cas de Theodore Roethke: fill d'immigrants, professor i florista, metafísic i responsable de tallers de poesia, descarrilat (o simplement aliè) dels corrents majors de la poesia nord-americana moderna... A mi m'han mirat d'aquella manera més d'un cop per dir que m'agradava, o que m'interessava, la seva obra.

Ara n'acaba d'aparèixer una antologia en castellà traduïda per Luis Javier Moreno, i em fa gràcia veure que Álvaro Valverde també el coneix i que s'ha fixat en el volumet de Trea. Jo me'l vaig endur l'altre dia de La Central (també la Poesia completa de Joan Vergés, editada per Lleonard Montaner) i l'he posat a la lleixa (bé, l'he premut dins de la lleixa) al costat de l'anterior antologia que n'havia publicat Huerga&Fierro.

Us deixo amb uns versos de Roethke on s'apunta que en temps foscos l'ull s'hi veu millor. Que així sigui.

IN A DARK TIME

In a dark time, the eye begins to see,
I meet my shadow in the deepening shade;
I hear my echo in the echoing wood--
A lord of nature weeping to a tree,
I live between the heron and the wren,
Beasts of the hill and serpents of the den.

What's madness but nobility of soul
At odds with circumstance? The day's on fire!
I know the purity of pure despair,
My shadow pinned against a sweating wall,
That place among the rocks--is it a cave,
Or winding path? The edge is what I have.

A steady storm of correspondences!
A night flowing with birds, a ragged moon,
And in broad day the midnight come again!
A man goes far to find out what he is--
Death of the self in a long, tearless night,
All natural shapes blazing unnatural light.

Dark,dark my light, and darker my desire.
My soul, like some heat-maddened summer fly,
Keeps buzzing at the sill. Which I is I?
A fallen man, I climb out of my fear.
The mind enters itself, and God the mind,
And one is One, free in the tearing wind.

 Theodore Roethke