divendres, 15 de juny de 2012

EN SUTGE I PEGA

Si l'amo d'un colmado ens ven aliments caducats i l'enganxen serà sancionat (si a sobre ho sabia i a més ens han fet mal, més grossa serà la sanció). Si un metge us opera i us posa una pròtesi defectuosa i l'enxampen serà sancionat. Si un arquitecte o un aparellador fan servir en una casa material de baratillo i la casa s'ensorra aniran a parar a la presó. ¿Com és doncs que fins ara els directors i directores de sucursal de les caixes d'estalvis i els seus directius responsables d'haver col·locat participacions "preferents" a clients de tota la vida amagant-los el risc i la fragilitat de la inversió continuen asseguts tranquil·lament a les seves butaques reclinables de pell sintètica? La taca s'escampa i a hores d'ara molts coneixem ja gent concreta (sobretot pares de gent: no és casual que anessin a buscar clients sèniors) que ha perdut o no pot fer servir els seus estalvis. ¿Per què un banquer que conscientment enreda el client i el perjudica ha de tenir un tracte diferent d'un botiguer, un metge o un arquitecte?

No sé si cal arribar a solucions tan dràstiques com la medieval que avui ens recorda al Núvol Joan de Déu Domènech o com el que proposava Villon per als envejosos, però segur que entre la decapitació o la cocció físiques i l'absolució completa hi deu haver alguna alternativa viable.

3 comentaris:

  1. Et poso el mateix comentari que a l'entrada dedicada a Sergio Gaspar perquè parlem, en el fons, del mateix: 'És una gran perdua. Avui també anuncien el tancament del Cinema Renoir Les Corts.
    És curiós veure com no ni han 'rescats' per les editorials, cinemes, teatres, escoles, ... en canvi sí pels bancs, caixes, banquers, millets, montulls, monarquics, farreres, ratos, ad infinitum.'
    Ah! m'he oblidat del supercatòlic Divar!!!

    ResponElimina
  2. Jo estic fascinat amb el Dívar i la seva història, però mantinc l'alè perquè la història encara no ha acabat (que és el que ell voldria)...

    ResponElimina
  3. Enric Gomà16/6/12 10:48

    Quanta raó, amb això que escrius a Flux sobre les caixes. Van enredar gent gran, desorientada. Com ma mare, 26.000 euros en opcions preferents (en dues tongades, 16.000 i 10.000). I crec que la van enganyar, perquè ella sempre demana capital i interès garantit. És una exigència que sempre fa. Com que és de paraula, no en tinc proves, però vull saber qui va signar per part de la Caixa de Catalunya (com es deia llavors) les opcions preferents i la data que es van fer.
    Una colla de bandits.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió