EN SUTGE I PEGA

Si l'amo d'un colmado ens ven aliments caducats i l'enganxen serà sancionat (si a sobre ho sabia i a més ens han fet mal, més grossa serà la sanció). Si un metge us opera i us posa una pròtesi defectuosa i l'enxampen serà sancionat. Si un arquitecte o un aparellador fan servir en una casa material de baratillo i la casa s'ensorra aniran a parar a la presó. ¿Com és doncs que fins ara els directors i directores de sucursal de les caixes d'estalvis i els seus directius responsables d'haver col·locat participacions "preferents" a clients de tota la vida amagant-los el risc i la fragilitat de la inversió continuen asseguts tranquil·lament a les seves butaques reclinables de pell sintètica? La taca s'escampa i a hores d'ara molts coneixem ja gent concreta (sobretot pares de gent: no és casual que anessin a buscar clients sèniors) que ha perdut o no pot fer servir els seus estalvis. ¿Per què un banquer que conscientment enreda el client i el perjudica ha de tenir un tracte diferent d'un botiguer, un metge o un arquitecte?

No sé si cal arribar a solucions tan dràstiques com la medieval que avui ens recorda al Núvol Joan de Déu Domènech o com el que proposava Villon per als envejosos, però segur que entre la decapitació o la cocció físiques i l'absolució completa hi deu haver alguna alternativa viable.